Despres de 10 anys avuit ha decidit que ja no
volia continuar amb mi. Et trobare a faltar, sobre tot aquells dies que
anava de 21 botons i tothom mirava el canell o el bultet q la teva
companya marcava sota les mitges a l'alçada del turmell.
Ella
ens va deixar fa un parell d'estius a la platja de Sant Pol.
Foto: Toffens Juliol 2011
Ets la
ultima d'una nissaga que m'ha acompanyat en tot moment. Ara nomes em queda la
nouvinguda indepe.
Foto : Toffens Decidit ! quan arribi l'estiu i despres del dol de la vostra pèrdua , sereu substituides, aixo sí sempre tindre un record per vosaltres.
Jo el vaig re-descubrir fa uns tres anys. M'en parlaven molt uns amics, i jo estava intrigada amb el famós Bar Leo.
Quina va ser la meva sorpresa quan vaig entrar, que de cop vaig reconeixer aquell bar on en la meva adolescència havia menjat uns bons grapats de gambes , que en aquests locals sembla que estan més bones si llences les closques al terra .
El primer cop que vaig entrar al bar Leo jo tindria uns 15-16 anys, cap allà principis dels 80's.
No em pregunteu com ( li preguntaré el proper dia que el vegi ), el meu germà tenia amics que eren del barri de la Barceloneta, i van decidir llogar una planta baixa de les conegudes com a 1/4 de casa que li deiem " el local".
"El local" no era més que això, un local per muntar festes, escoltar música i on les parelletes es feien algún axuxon. Recordo que a mi aleshores allò em semblava exxxxssss.. jajajaja...
De l'època de " el local" recordo els inacables viatges del 57 des de Sants per tal d'arribar-hi, recordo els xiringuitos abans del seu enderroc olimpic. Recordo com si fos ahir en Bernardo cantant amb la guitarreta. En Bernardo que anys després es va fer famòs amb la parodia que va suposar la creació del personantge de Palomino.
Així doncs us podeu imaginar la meva sorpresa quan vaig entrar , més de 20 anys després, de nou al bar Leo. La meva reflexió va ser.. "ja està tot inventat"
Que podeu esperar de la Leo ?
Un vermut que no està malament, unes tapes que més val tastar-les acabades de fer, tonelades de "quintitos", una juke-box on acostuma a sonar "flamenquito" i unes parets empaperades amb fotos i articles d'en Bambino, i fins i tot podeu anar un dia 1 de gener al matí on encara trobareu gent que encara està de festa.
Foto. Toffens el matí del 1/1/2012
Local de moderns i actuals hipsters, no desentonareu tingueu l'edat que tingueu.
Foto: Toffens
No apte per llepafils o gent molt pija, jo he anat a fer una canya amb el meu peque després d'un dia de platja, de tarda, de nit , de festa... aneu quan hi aneu sempre li trobareu encant.
Segur que gairebé tothom us donarà aquesta resposta, Barcelona és blava, el blau del seu cel ( quan no és gaire contaminat) y el blau del mar que l'acarona per l'est.
Tothom estima la seva ciutat, es obvi, però la passió que desperta en alguns de nosaltres Barcelonins i Barcelonines incondicionals va més enllà.
És com si no fossim nascuts aquí, és com si fossim aquests extrangers que venen aquí i no poden més que quedar-se. Son ells els que més enllà de la cotidianitat dels nascuts aquí, saben apreciar de debó la meravella de ciutat que tenim.
Molts Barcelonins gasten milers de diners en viatjar i coneixèr altres països i ciutats que també son marevelloses ( a mi Nova York m'encanta ) sense haver conegut de debó la seva pròpia ciutat.
És una relació com els llargs matrimonis, que després d'anys i anys deixen de veure el fàntastic que hi ha en l'altre.
Estimo Barcelona, m'encanta Barcelona , estic orgullosa de ser de Barcelona, crec que soc afortunada d'haver nascut aquí, malgrat sovint pensem que és cara, bruta , venuda als turistes, cada cop més insegura...
Tan és, m'encanta. No m'imagino viure gaire més lluny d'aquí.
Un passeig en un dia de sol, un vermut en una terrassa, una nit d'estiu , res és comparable ......
Segur que us ha passat algun o varis cops que us heu llevat descansats, sense son, us veieu especialment guapos o guapes al mirall, la roba que havíeu pensat el dia abans us queda especialment bé aquell matí , el cafè està boníssim, aneu bé de temps i tot sembla preveure que serà un dia fantàstic a que sí ?
Doncs això no es símptoma de res.. perquè segur que també us ha passat allò que " viene alguno y lo jode ".
Bé , més que "alguno" en concret , a vegades , son les petites coses que van passant les que aconsegueixen que aquell dia que prometia fantàstic no ho sigui tant.
Soc conscient de la poca importància real d'aquestes petites coses, però no sé que passa ni com ho fan que el global de totes elles sumades al cap del dia i segons com, tenen el poder de acabar posant-nos de mal humor per molt flower-power i tolerants que siguem.
Aquí en va una d'elles.
Metro de Barcelona- Línia 3- Vagons nous- Seients petits
Estava tan tranquil·la mirant el meu mòbil ( Srs. de TMB això que hi ha cobertura global es una mentida com una casa ) quan de cop hem vaig veure desplaçada literalment cap a l'esquerra clavant-me la barra lateral a l'espatlla ( no soc gaire alta jo ).
Aiiii quin ensurt quin esglai ! que ha estat això ? una emergència ? un terratrèmol ?
Al girar-me una senyora enoooooorme , que es va seure al costat em va somriure. Ni un perdó , ni un ho sento, res . Només un somriure però a sobre d'aquells de "et fots maca però es que em fan mal els peus".
Des d'aquí el meu respecte per la gent molt alta, molt gran, molt grassa , molt petita , molt prima i molt el que sigui etc. Partint sobre tot de la premissa que jo mateixa molt prima no estic, però...
JO SOC CONSCIENT DE LA MIDA DEL MEU CUL !
Senyors de TMB perquè hi han marcats 4 seients a un espai on només caben 3 culs. Els usuaris veuen un espai mini i reduït entre dues persones però al veure la marca blava indicant "aquí cap un cul" s'hi assenten igual.
I no s'assenten a la punteta com faig jo si estic molt cansada no...S'assenten , s'arrepengen i a sobre fan allò de bellugar el cul per fer-se espai, fent que al final m'aixequi , no sigui que mori asfixiada per aixafament
Senyors de TMB no tots els usuaris van tenir la sort de veure el capítol "Grande-Pequeño" de Barri Sesam. Tampoc no tothom té la picardia de veure que ,tret dels bebès quan neixen, i com deia l'acudit : - como va a passar un melón por el agujero de un limón ?. Així doncs des d'aquí els suplico , els imploro porfi porfi que , o canviïn els seients pels d'abans on hi cabien 4 culs o sispli sispli marqueu només 3 culs en els nous seients.
Hi ha dies que assassinaria algú quan se'm asseu a la falda...
#notenimcriteri Quan es venen unes botes d'aigua molt lletges de +100€ a un pais que plou poc #odioleshunter
Les hunter son unes botes d'aigua angleses que fins el 2005 es feien servir al camp, a la pesca, i com a equip de prevenció de riscos laborals donat que tenen un reforç d'acer a la punta.
Que va passar ? doncs que una model anorexica i droga-adicte se les va posar per anar a un festival a un descampat ple de fang per la pluja, i a partir d'aquell moment i com no tenim criteri un gran nombre de dones insegures i sense personalitat ( això sí amb calerons ) s'han comprat o somien en comparar-se aquestes botes que a més de lletges, son anti-higièniques i el peu allà dins t'ha de quedar "rebollio" ( expressió familiar).
Perquè es van deixar de portar les botes d'aigua ? Dons justament perquè l'igua que no entrava als peus la feies tu allà dins amb el mitjo .. ecsssss....
Senyores que la que més o la que menys ja tenim una edat i no anem saltant pels tolls d'aigua com quan teniem sis anys.
Si em dieu ,
- es que jo visc a muntanya i em van molt bé per anar a veure les vaques...
Potser , i només potser li trobaria un sentit però segurament qui de debó treballa al camp dubto que es compri aquestes botes.....
Ah ! i això que nosaltres els hi deiem katiuskas.. doncs no !, es diuen botes Wellington
Apa, decidit, vaig a destaparme com a una "antisocial" de categoria .
Amb el canvi de casa vaig deixar de reciclar i fins que el benefici economic de fer-ho no reverteixi directament sobre qui recicla no ho pensem fer. "L'envas on vas" cada dia em dona més ganes de vomitar , sobre tot quan diuen " es la teva responsabilitat" doncs res , jo com els politics , quan ells acompleixin amb la seva responsabilitat jo ho faré amb la meva. Per contra us diré que: Mengem molt poca carn i ja sabeu allò de : un vegetarià amb tot terreny contamina bastant menys que un carnivor en bicicleta.
M'horroritza l'anunci de polseres vermelles, no l'he vist mai ni penso fer-ho , no m'agrada, el tema del cancer és veu molt bonic a la tele però us ben prometo que la realitat es una altre.
No sé qui és un tal Pablo Alboran , i no tinc cap interés en saber-ho.
No he llegit 50 sombras de Grey i no penso fer-ho. ( Tampoc vaig llegir la saga de Christian Jacq i no m'ha passat res ).
La peli el Hobbit m'ha semblat horrible i al Señor de los Anillos amb vaig fer la picha un liu amb el Sauron Saruman i la Sara Montiel.
Apali d'aqui poc segon capítol de : En contra del mon mundial... jajajaja... na nit.....
Ahir vaig ser conscient que el Josep encara no tenia clar el tema dels reis. Jo creia que ho sabia del cert però que es feia el boig , seguint-me la corrent. Molts dels seus companys de classe ho saben des de l'any passat i la veritat tot i que l'any passat va donar mostres clares que no ho sabia, jo creia que aquest, la cosa ja no "colava" .
Doncs senyors no subestimem el poder de la il.lusió infantil perquè malgrat tot fins ahir encara hagués colat , llàstima d'haver fet una compra d'última hora amb ell davant que suposo a fet incrementar la seves sospites juntament amb els rumors escolars. Aqui va la conversa:
- Jopeta mama no em comprés un gelat i tu mira et compres "xxxxxx" ( tinc familia per aqui jeje ).
- Josep no és per mi
- Aleshores per qui és
- És per "xxxxxx" .
- I perquè li comprés un regal
- Perquè no estic segura que els reis li portin
- Que passa mama que no s'ha portat bé.
- Sí, sí que s'ha portat bé però no estic segura que hagi demanat res i potser no li porten res. Em sap greu que tots tinguem regals menys ell.
- Mama , i si al final li porten algun regal ? que pasarà ? en tindrà dos ?
- Nooo , no li portaran.
- I com ho saps mama , perquè ho saps tan segur.
- Doncs perquè ho sé, ara no és moment de parlar ja t'ho explicaré
Això era ahir pagant en una cua immensa en ple centre comercial, per la qual cosa no era el lloc adient per donar massa explicacions.
Avui amb les noticies que els reis de l'Orient eren a punt d'arribar , el Josep després de insistir en que haviem de posar aigua, galetes etc etc sota l'arbre no sigui que no deixin res , i després de tot el mati parlant de a quin rei li donaria la carta, de on és a carta de les coses que havia demanat etc etc de cop i volta deixa anar:
-Mama quants reis hi han ?
- Tres , li dic jo
- Nooo mama que quants reis hi han pels pobles ?
- Doncs tres li torno a dir jo
- I com ho fan per estar a tot arreu ?
- Mama vols dir que no son uns tios disfrassats ?
Chafff....... aquí me'n adono que justament un dia abans de reis, comença a pensar que tot allò que li han explicat al cole , i amb les evidencies que la seva ment ( per cert bastant espavilada ) de nou anys , li estan demostrant, que potser sí els reis son uns tios disfrassats.
Després deixa anar la pregunta bomba
- Però els reis sous els pares o no ?
Re-chaffff..... aquí molts pensareu que he obrat malament però he intentant mantenr la mentida , si més no aquest cop. Li he explicat allò que els pares som ajudants que els reis de l'Orient tenen molta feina i que els pares a vegades els ajudem.. bla bla bla...
Gairebé segur que no ha colat, però ell fa veure que sí , i si més no avui anirem a veure la cabalgata amb la mateixa il.lusió de sempre , aniran a dormir dora com totes les nits de reis, i nosaltres , els grans embolicarem el que queda i posarem els reglas sota l'arbre amb la mateixa il-lusió de sempre.
En aquest mon ens hem de creure una pila de mentides , al menys aquesta porta dolços, caramels i regals encara que siguin modestos.
Perquè tanta gent assumim la destrucció de tot el que teniem fins ara.... "o com ens hem cregut allò de .. " hem viscut per sobre de les nostres possibilitats i és culpa nostra " aquí ho expliquen amb un exemple dur durissim però cert, quants de nosaltres no ens hem preguntat : i perquè no feien res si eren molts més ?
Per això mateix, no hem de creure el que diuen les noticies , no hem de creure el que diuen els mercats, jo no he viscut per sobre de les meves posibilitats.
Cada dia ens apujen algún servei, cada dia ens retallen alguna prestació , han fet una reforma laboral que s'han carregat 30 anys de lluita i nosaltres doncs res... no ens porten a la camara de gas però ens estan portant a la pobresa, ens estan convertin en esclaus.
Tenir un sostre no es viure per sobre de les nostres posibilitats, tenir menjar a la nevera , no es viure per sobre de les nostres posibilitats , poder encendre la llum i dutxar-nos amb aigua calenta no és viure per sobre de les nostres posibilitats, fins i tot voler anar al cinema de tant en tant i fer alguna sortideta per vacances no és viure per sobre de les nostres posibilitats. NO us enganyeu, no som nosaltres , SON ELLS !! no us deixeu enganyar...
