viernes, 29 de marzo de 2013

Els colors de Barcelona


Blau,

Segur que gairebé tothom us donarà aquesta resposta, Barcelona és blava, el blau del seu cel ( quan no és gaire contaminat) y  el blau del mar que l'acarona per l'est.

Tothom estima la seva ciutat, es obvi, però la passió que desperta en alguns de nosaltres Barcelonins i Barcelonines incondicionals va més enllà.

És com si no fossim nascuts aquí, és com si fossim aquests extrangers que venen aquí i no poden més que quedar-se. Son ells els que més enllà de la cotidianitat dels nascuts aquí, saben apreciar de debó la meravella de ciutat que tenim.

Molts Barcelonins gasten milers de diners en viatjar i coneixèr altres països i ciutats que també son marevelloses ( a mi Nova York m'encanta ) sense haver conegut de debó la seva pròpia ciutat.

És una relació com els llargs matrimonis, que després d'anys i anys deixen de veure el fàntastic que hi ha en l'altre.

Estimo Barcelona, m'encanta Barcelona , estic orgullosa de ser de Barcelona, crec que soc afortunada d'haver nascut aquí, malgrat sovint pensem que és cara, bruta , venuda als turistes, cada cop més insegura...

Tan és, m'encanta. No m'imagino viure gaire més lluny d'aquí.

Un passeig en un dia de sol, un vermut en una terrassa, una nit d'estiu , res és comparable ......



Fotos: Toffens - Agost 2010

domingo, 17 de marzo de 2013

Sembla un bon dia, segur que ve algú i l'espatlla - 1- Culs grans



Segur que us ha passat algun o varis cops que us heu llevat descansats, sense son, us veieu especialment guapos o guapes al mirall, la roba que havíeu pensat el dia abans us queda especialment bé aquell matí , el cafè està boníssim, aneu bé de temps i tot sembla preveure que serà un dia fantàstic  a que sí ?

Doncs això no es símptoma de res.. perquè segur que també us ha passat allò que " viene alguno y lo jode ".

Bé , més que "alguno" en concret , a vegades , son les petites coses que van passant les que aconsegueixen que aquell dia que prometia fantàstic no ho sigui tant.

Soc conscient de la poca importància real d'aquestes petites coses,  però no sé que passa ni com ho fan que el global de totes elles sumades  al cap del dia i segons com,  tenen el poder de acabar posant-nos de mal humor  per molt flower-power i tolerants que siguem.

Aquí en va una d'elles.

Metro de Barcelona- Línia 3- Vagons nous- Seients petits


Estava tan tranquil·la mirant el meu mòbil ( Srs. de TMB això que hi ha cobertura global es una mentida com una casa ) quan de cop hem vaig veure desplaçada literalment cap a l'esquerra clavant-me la barra lateral a l'espatlla ( no soc gaire alta jo ).

Aiiii quin ensurt quin esglai ! que ha estat això ? una emergència ? un terratrèmol ? 

Al girar-me una senyora enoooooorme , que es va seure al costat em va somriure.  Ni un perdó , ni un ho sento, res . Només un somriure però a sobre d'aquells de "et fots maca però es que em fan mal els peus".

Des d'aquí el meu respecte per la gent molt alta, molt gran, molt grassa , molt petita , molt prima i molt el que sigui etc.  Partint sobre tot de la premissa que jo mateixa molt prima no estic, però...

JO SOC CONSCIENT DE LA MIDA DEL MEU CUL !

Senyors de TMB perquè hi han marcats 4 seients a un espai on només caben 3 culs. Els usuaris veuen un espai mini i reduït entre dues persones però al veure la marca blava indicant "aquí cap un cul" s'hi assenten igual.

I no s'assenten a la punteta com faig jo si estic molt cansada no...S'assenten , s'arrepengen i a sobre fan allò de bellugar el cul per fer-se espai, fent que al final m'aixequi , no sigui que mori asfixiada per aixafament


Senyors de TMB no tots els usuaris van tenir la sort de veure el capítol "Grande-Pequeño" de Barri Sesam. Tampoc no tothom té la picardia de veure que ,tret dels bebès quan neixen, i com deia l'acudit : - como va a passar un melón por el agujero de un limón ?.  Així doncs des d'aquí els suplico , els imploro porfi porfi que , o canviïn els seients pels d'abans on hi cabien 4 culs o sispli sispli marqueu només 3 culs en els nous seients.

Hi ha dies que assassinaria algú quan se'm asseu a la falda...


Proper capítol :  2-Va de mitges Satanas